No crec pas que ens costi. Ens costa fer-ho bé, potser.

Sempre i quan aquestes "promos" no tergiversin l'obra o en facin una lectura equivocada. És a dir, sempre i quan no en rebaixin el valor que tenen per si mateixes. Ens podem preguntar si veiem bé que d'una obra literària se'n faci una versió resumida, o un còmic; que d'una escultura en facin una versió reduïda o en guix, o pintada amb altres colors per fer-la més "assequible"...

És lícit inspirar-se en una obra per fer-ne una de nova, que és el que fa aquest noi amb la guitarra. Amb els clàssics ja es fa això, per exemple, cada vegada que algú posa en escena una òpera o fa una pel·lícula d¡una obra de teatre de Shakespeare.

Ha costat eh?

D'alguna manera li hauríem de dir. Jo faig servir aquestes distincions, i amb això ja m'apanyo: clàssica (fins al postromanticisme --llenguatges tonals--) contemporània (Tota la postromàntica, des de 1913 aprox.) popular (pop, rock, indie, chanson, nova-cançó...) jazz tradicional (Sardanes, jotes, infantils...) Ahí lo dejo.

Ja m’ho miraré. Però fot por això.

Faig proves: afegeixo enllaç a vídeo per gaudi del Fèlix 1964 - John Coltrane - A Love Supreme