Quan avui fa tres anys els promotors d'OlesaAteneu abordàvem amics i saludats per explicar-los el projecte, un dels suggeriments estrella que ens feien era que calia un lloc per xerrar, per enraonar, conversar, debatre, entretenir-se fent-la petar.

És clar que un ateneu sense seu social ho té, a priori, malament per crear aquest espai, però no per això hem abandonat la idea, ans al contrari: la circumstància de no tenir casa ens ha esperonat a cerca fórmules alternatives, i la que hem trobat més engrescadora no és nova: parlar a l'àgora, parlar al carrer, a la plaça, a l'espai públic o en llocs singulars.

I això és el que fem: una àgora. Ens trobarem periòdicament per parlar en un lloc tranquil però no aïllat, a l'ombra d'un lilà i amb cafè (i si cal, copa i puro, vermut i olives). 

De què parlarem? Ho anirem decidint entre tots a mesura que les àgores avancin, però per començar proposarem parlar de 'Dialogar per escoltar', del diàleg i la tertúlia com a font de coneixement, de si sabem escoltar... si ens sabem fer entendre.