top of page
1000118600.jpg

SELECTA OLESANA

Col·lecció d'investigació i història local

CATÀLEG

PUBLICACIÓ: 22/4/2026

Cròniques d’una guerra. Memòries d’un combatent d’Olesa a la Guerra Civil espanyola, obra de Joan Saumell; PUBLICACIÓ: OCTUBRE 2026

Un segle de premsa local a Olesa de Montserrat (1879-1980). Marc Amat Vilà. PUBLICACIÓ: ABRIL 2027

Neix una col·lecció...
o aquesta és la intenció

«Selecta olesana». El nom no enganya: és tan clàssic com descriptiu i perfectament comprensible. Insinua, per si sol, dues coses explícites i, no pas sobrerament, una tercera d'implícita que avança una declaració d’intenció. Les explícites: que es tracta d’una col·lecció de llibres de temàtiques diverses, i que se suposaran d’interès per al poble d’Olesa de Montserrat. La implícita: que els seus promotors tenen, abans que res, una voluntat de servei als seus conciutadans. Anem a pams.​

 

«Selecta», com a substantiu, suggereix col·lecció i, com a adjectiu, remet a la idea d’excel·lència. És clar que ambdues coses tenen a veure, en primer lloc, amb les intencions dels qui obren aquesta finestra per a l’aparició de treballs valuosos; i, en segon lloc, però més significativament, tenen a veure amb l’expectativa dels receptors i la seva exigència en el resultat final de cadascun dels treballs, si la col·lecció sap mantenir un nivell que pugui ser molt acceptable quant a la seva ambició cultural. Amb un benentès, però: que aquesta col·lecció no s’adreça a especialistes sinó a uns lectors transversals, diversos en molts sentits i principalment ciutadans d’aquest poble, per bé que no exclusivament, per descomptat. Atès que una col·lecció d’obres implica necessàriament —si s’aprecia a si mateixa i respecta la intel·ligència dels seus receptors— alguna mena de criteris per a néixer i per a créixer amb coherència —altrament només seria un caòtic cul-de-sac d’enutjosa i imprevisible fortuna—, valdrà la pena, ni que sigui sumàriament en aquest paper de presentació, que els aclarim d’entrada. Primer: qualitat intel·lectual pel que fa al rigor en el tractament de les temàtiques i en la seva redacció. (No serà un requisit, però sens dubte hom apreciarà aquelles propostes engendrades i avalades en un entorn acadèmic, i que a la vegada siguin comprensibles per a persones no especialistes amb les aptituds del que, convencionalment, hom anomena una cultura generosament mitjana.) Segon: temàtica olesana o —ja s’entén— d’interès objectiu i específic per a Olesa. (En aquest sentit, també es podrà tenir en compte el fet de poder rescatar, amb un cert sentit d’oportunitat cultural, quan sigui el cas, treballs no actuals —del tipus memòries o similars—, el valor testimonial dels quals representin una aportació real al coneixement local.) Tercer: sensibilitat per a treballs de persones joves, sempre que se’n tingui l’oportunitat.

 

Aquesta selecta aspira a prestar un servei de manera desinteressada; o, més ben dit, a prestar-lo amb l’interès compartit —per autors, OlesaAteneu i els conciutadans— de la cultura ben feta i referida al nostre poble; i amb el suport i la col·laboració de la Comunitat Minera Olesana. Un suport que no es fonamenta únicament en l’aportació econòmica, sinó també en el seu compromís cultural i social, en el marc de la distribució dels Fons Socials de la cooperativa. Així, la contribució econòmica no constitueix la raó principal de la seva col·laboració en l’edició de llibres impulsada per OlesaAteneu, sinó que respon sobretot a una voluntat de foment cultural i de servei a la comunitat.

 

OlesaAteneu, en conseqüència, assumeix la responsabilitat d'administrar amb humilitat aquesta aspiració expressada, sense pretensions que estiguin fora de lloc i, encara menys, d'exclusivitat de cap mena. Arribem per sumar al costat d'altres iniciatives i d’altres camins que hom trobi per a publicar treballs de persones olesanes, com poden ser l'acollença a altres editorials (locals o no), la publicació per camins estrictament acadèmics i institucionalitzats, o fins i tot, qui ho cregui oportú, l’aparició dels seus treballs pel camí del que s’anomena, potser de manera una mica confusa, l’autoedició.

 

D'acord amb l’esperit fundacional —creiem que ben avalat per la nostra praxi col·laborativa amb altres entitats olesanes— amb aquesta col·lecció sumarem i prou. Això no treu, per exemple, que de fet no pugui cobrir en part alguns buits, com ara el que quedà quan la notable Col·lecció Vila d'Olesa deixà d’existir. O com serà el cas de cobrir un buit clamorós —per raons diferents que ara no fa al cas d'explicar— amb el segon volum previst de la Selecta olesana: les Cròniques d’una guerra. Memòries d’un combatent d’Olesa a la Guerra Civil espanyola, obra de Joan Saumell; un escrit que ja feia una vintena llarga d’anys que maldava per poder ser publicat, sense reeixir-hi, malgrat el seu interès indiscutible per a refer el puzle de la «memòria històrica» del nostre poble. Aquest serà un bon exemple del que més amunt hem anomenat «sentit de l’oportunitat» i «interès objectiu», tot i tractar-se en aquest cas d’una objectivitat diferent de la que emana d’un entorn de recerca acadèmic. Un treball, per cert, que en estat de promanuscripto ja s’havia tingut en compte almenys en dues tesis doctorals referides a la memòria històrica i al període del franquisme. Un altre bon exemple, de naturalesa diferent, és la primera obra de la selecta, el treball de Pau Figueras Bartés que presenta La fragilitat del sistema colonial espanyol: memòries de Ginés Geis Gotzens; un treball de final de grau confegit amb un munt de dades provinents de les memòries d’un veterinari militar olesà, destinat a les Filipines de 1881 a 1895, reforçat amb un bon coixí bibliogràfic i ben redactat. Aquí, l’«objectivitat» del seu interès és acadèmica, però és construïda a partir d’una font olesana (unes memòries «professionals» del segle XIX) i amb l'afegit de l’«oportunitat» que significa donar a conèixer un personatge molt desconegut a Olesa, però mereixedor d'aparèixer a la pàgina que li correspongui de la nostra història.

 

Selecta olesana, com el lector ja deu haver deduït, no està pensada per cobrir treballs de creació literària, sinó de recerca o d’un valor, diguem-ne, explicatiu, que sigui substantiu. Desitgem sincerament, però, que els treballs de naturalesa literària igualment trobin els seus camins reeixits per a donar-se a conèixer. I last, but not least, aquesta selecta publicarà treballs escrits en llengua catalana, d'acord amb l’opció d’OlesaAteneu d’afavorir la llengua pròpia del país, que en termes d’ús social i estrictament sociolingüístics viu moments difícils i de feblesa, atesa la diglòssia extrema en la qual està immergida i la displicència de l’estat dins el qual pertany la major part del seu domini lingüístic.

 

Esperem, doncs, que a poc a poc i amb bona lletra la Selecta olesana pugui anar fent camí i trobi l’acollença dels seus valuosos lectors.

Volum 01

La fragilitat del sistema colonial espanyol. Memòries de Ginés Geis Gotzens
 
​Pau Figueras Bartés

El llibre La fragilitat del sistema colonial espanyol. Memòries de Ginés Geis Gotzens és el resultat del Treball Final de Grau del grau Història, Geografia i Història de l’Art de la Universitat Oberta de Catalunya, dirigit pel doctor Gonzalo Berger.​

L’obra segueix la història de l’olesà Ginés Geis Gotzens, nascut el 1851 a Olesa de Montserrat on va viure fins que es traslladà a Madrid per formar-se com a veterinari i posteriorment, entrà a formar part del cos de veterinaris de l’exèrcit. A partir d’aquest moment, la vida de Geis transcorre resseguint alguns dels principals fets de la història d’Espanya durant la segona meitat del segle xix. Primer, participà en la Tercera Guerra Carlina, combatent a Valladolid, Navarra i al País Basc, campanya per la qual se li va concedir la condecoració “Cruz Blanca”.​

Posteriorment, des del 1881 fins al 1894, va estar destinat a Manila. Allà, va continuar exercint com a veterinari militar i va prendre part en campanyes per sufocar petites revoltes locals i, paral·lelament, va obrir un establiment de veterinària per a la ciutadania. Durant els anys a les Filipines, Geis va compaginar la feina com a veterinari amb la investigació científica: la seva recerca es va focalitzar en les malalties de l’epizoòtia, que va culminar amb el llibre Una epizootia en Filipinas, i del borm, sobre la qual va publicar diversos articles a la revista La Veterinaria Española.

A finals del 1894, va retornar a Espanya, on va romandre fins a la seva mort el 1905, havent assolit el grau de “subinspector veterinari de segona”, equivalent a tinent coronel.​

 

La biografia de Ginés Geis s’ha pogut completar gràcies als diversos padrons de l’arxiu municipal d’Olesa de Montserrat, a la documentació de l’Arxiu Militar de Segòvia i, sobretot, a l’arxiu personal del mateix Geis que han conservat fins al dia d’avui Francesc Llosa i Assumpció Montagut. Aquest arxiu consta de la correspondència personal de Ginés Geis amb altres personalitats de l’època del sector de la veterinària, parts dels seus estudis sobre malalties a les Filipines, imatges personals i pàgines de diaris coetanis. Malauradament, es tracta d’un arxiu incomplet, però suficient per no només resseguir la seva història, sinó també descobrir el seu pensament crític envers el funcionament d’Espanya de finals del segle XIX.

 

​L’objectiu inicial de la recerca va ser, d’una banda, recuperar la memòria històrica d’una personalitat d’Olesa de Montserrat completament desconeguda i, d’una altra, a través de la seva història i de la seva crítica a una Espanya que ell veia en decadència, perquè era incapaç de fer front a les necessitats que s’exigien des de les colònies ⎯les Filipines, en el seu cas concret⎯, explicar les causes de la desfeta de l’imperi espanyol el 1898.

Pau Figueras Bartés (Olesa de Montserrat, 1995), graduat en Cinema i Televisió a la Hochschule Mittweida (Alemanya), en Història, Geografia i Història de l’Art a la Universitat Oberta de Catalunya, màster en Història del Món Contemporani i doctorand d’Anàlisi històrica a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. L’any 2013, fou guardonat amb el Premi Francesc Noy, de la Universitat Pompeu Fabra, el d’Humanitats Ramon Llull de la Universitat Ramon Llull, i el de Recerca Jove de la Generalitat de Catalunya. Aquest llibre és el Treball Final de Grau, accèssit del 40è Premi de Recerca Vila d’Olesa, 2024.Actualment exerceix de professor a la Universitat Ramon Llull.

bottom of page