SELECTA OLESANA

«Selecta olesana». El nom no enganya: és tan clàssic com descriptiu i perfectament comprensible. Insinua, per si sol, dues coses explícites i, no pas sobrerament, una tercera d'implícita que avança una declaració d’intenció. Les explícites: que es tracta d’una col·lecció de llibres de temàtiques diverses, i que se suposaran d’interès per al poble d’Olesa de Montserrat. La implícita: que els seus promotors tenen, abans que res, una voluntat de servei als seus conciutadans. Anem a pams.​

 

«Selecta», com a substantiu, suggereix col·lecció i, com a adjectiu, remet a la idea d’excel·lència. És clar que ambdues coses tenen a veure, en primer lloc, amb les intencions dels qui obren aquesta finestra per a l’aparició de treballs valuosos; i, en segon lloc, però més significativament, tenen a veure amb l’expectativa dels receptors i la seva exigència en el resultat final de cadascun dels treballs, si la col·lecció sap mantenir un nivell que pugui ser molt acceptable quant a la seva ambició cultural. Amb un benentès, però: que aquesta col·lecció no s’adreça a especialistes sinó a uns lectors transversals, diversos en molts sentits i principalment ciutadans d’aquest poble, per bé que no exclusivament, per descomptat. Atès que una col·lecció d’obres implica necessàriament —si s’aprecia a si mateixa i respecta la intel·ligència dels seus receptors— alguna mena de criteris per a néixer i per a créixer amb coherència —altrament només seria un caòtic cul-de-sac d’enutjosa i imprevisible fortuna—, valdrà la pena, ni que sigui sumàriament en aquest paper de presentació, que els aclarim d’entrada. Primer: qualitat intel·lectual pel que fa al rigor en el tractament de les temàtiques i en la seva redacció. (No serà un requisit, però sens dubte hom apreciarà aquelles propostes engendrades i avalades en un entorn acadèmic, i que a la vegada siguin comprensibles per a persones no especialistes amb les aptituds del que, convencionalment, hom anomena una cultura generosament mitjana.) Segon: temàtica olesana o —ja s’entén— d’interès objectiu i específic per a Olesa. (En aquest sentit, també es podrà tenir en compte el fet de poder rescatar, amb un cert sentit d’oportunitat cultural, quan sigui el cas, treballs no actuals —del tipus memòries o similars—, el valor testimonial dels quals representin una aportació real al coneixement local.) Tercer: sensibilitat per a treballs de persones joves, sempre que se’n tingui l’oportunitat.

 

Aquesta selecta aspira a prestar un servei de manera desinteressada; o, més ben dit, a prestar-lo amb l’interès compartit —per autors, OlesaAteneu i els conciutadans— de la cultura ben feta i referida al nostre poble; i amb el suport i la col·laboració de la Comunitat Minera Olesana. Un suport que no es fonamenta únicament en l’aportació econòmica, sinó també en el seu compromís cultural i social, en el marc de la distribució dels Fons Socials de la cooperativa. Així, la contribució econòmica no constitueix la raó principal de la seva col·laboració en l’edició de llibres impulsada per OlesaAteneu, sinó que respon sobretot a una voluntat de foment cultural i de servei a la comunitat.

 

OlesaAteneu, en conseqüència, assumeix la responsabilitat d'administrar amb humilitat aquesta aspiració expressada, sense pretensions que estiguin fora de lloc i, encara menys, d'exclusivitat de cap mena. Arribem per sumar al costat d'altres iniciatives i d’altres camins que hom trobi per a publicar treballs de persones olesanes, com poden ser l'acollença a altres editorials (locals o no), la publicació per camins estrictament acadèmics i institucionalitzats, o fins i tot, qui ho cregui oportú, l’aparició dels seus treballs pel camí del que s’anomena, potser de manera una mica confusa, l’autoedició.

 

D'acord amb l’esperit fundacional —creiem que ben avalat per la nostra praxi col·laborativa amb altres entitats olesanes— amb aquesta col·lecció sumarem i prou. Això no treu, per exemple, que de fet no pugui cobrir en part alguns buits, com ara el que quedà quan la notable Col·lecció Vila d'Olesa deixà d’existir. O com serà el cas de cobrir un buit clamorós —per raons diferents que ara no fa al cas d'explicar— amb el segon volum previst de la Selecta olesana: les Cròniques d’una guerra. Memòries d’un combatent d’Olesa a la Guerra Civil espanyola, obra de Joan Saumell; un escrit que ja feia una vintena llarga d’anys que maldava per poder ser publicat, sense reeixir-hi, malgrat el seu interès indiscutible per a refer el puzle de la «memòria històrica» del nostre poble. Aquest serà un bon exemple del que més amunt hem anomenat «sentit de l’oportunitat» i «interès objectiu», tot i tractar-se en aquest cas d’una objectivitat diferent de la que emana d’un entorn de recerca acadèmic. Un treball, per cert, que en estat de promanuscripto ja s’havia tingut en compte almenys en dues tesis doctorals referides a la memòria històrica i al període del franquisme. Un altre bon exemple, de naturalesa diferent, és la primera obra de la selecta, el treball de Pau Figueras Bartés que presenta La fragilitat del sistema colonial espanyol: memòries de Ginés Geis Gotzens; un treball de final de grau confegit amb un munt de dades provinents de les memòries d’un veterinari militar olesà, destinat a les Filipines de 1881 a 1895, reforçat amb un bon coixí bibliogràfic i ben redactat. Aquí, l’«objectivitat» del seu interès és acadèmica, però és construïda a partir d’una font olesana (unes memòries «professionals» del segle XIX) i amb l'afegit de l’«oportunitat» que significa donar a conèixer un personatge molt desconegut a Olesa, però mereixedor d'aparèixer a la pàgina que li correspongui de la nostra història.

 

Selecta olesana, com el lector ja deu haver deduït, no està pensada per cobrir treballs de creació literària, sinó de recerca o d’un valor, diguem-ne, explicatiu, que sigui substantiu. Desitgem sincerament, però, que els treballs de naturalesa literària igualment trobin els seus camins reeixits per a donar-se a conèixer. I last, but not least, aquesta selecta publicarà treballs escrits en llengua catalana, d'acord amb l’opció d’OlesaAteneu d’afavorir la llengua pròpia del país, que en termes d’ús social i estrictament sociolingüístics viu moments difícils i de feblesa, atesa la diglòssia extrema en la qual està immergida i la displicència de l’estat dins el qual pertany la major part del seu domini lingüístic.

 

Esperem, doncs, que a poc a poc i amb bona lletra la Selecta olesana pugui anar fent camí i trobi l’acollença dels seus valuosos lectors.