PRIMERA SORTIDA D’ART ROMÀNIC CATALÀ. SANT VICENÇ DEL RUS I SANT VÍCTOR DE DÒRRIA


El prop passat dissabte dia 2 de juny de 2018, OlesaAteneu va organitzar la visita a dues esglésies romàniques de gran interès de l’Alt Berguedà i el Ripollès amb l’assistència de 13 persones. La participació estava cenyida a la capacitat de les dues edificacions i també a la comoditat explicativa i comprensiva.

La primera visita, amb un guiatge ofert per Toni Puig de l’Associació Civitas Cultura (www.civitascultura.org), fou a Sant Vicenç del Rus, al municipi de Castellar de N’Hug (el Berguedà). Com la majoria d’aquestes esglésies rurals, degué ésser bastida en època preromànica coincidint amb el moment de la repoblació d’aquestes contrades. L’edifici actual fou consagrat l’any 1106 pel bisbe Ot (1065-1122), el qual era fill de Llúcia de la Marca (? - 1090) i del comte Artau I del Pallars Sobirà (1049?- 1081).

En la planimetria actual del temple encara hi perviu el record de la pretèrita planta.De la part exterior de l’edifici en destacaríem la porta oberta a migdia amb dovelles radials fins l’inici de l’arc i un campanar de cadireta, de dos ulls, que presideix el mur de ponent. En aquest pany de paret és interessant destacar-hi la finestra en forma de creu que s’obre a la perpendicular del cloquer.

Vista exterior de Sant Vicenç del Rus des de migdia

(Foto. Catalunya Romànica, el Berguedà)

On millor podem observar les característiques arquitectòniques llombardes de l’edificació és a l’exterior de l’absis. Hom hi pot contemplar, sota el ràfec de la cornisa, una successió d’arcuacions cegues sostingudes per mènsules sense decorar i una finestra al bell mig d’aquest espai, la qual no s’ajusta a la tipologia pròpia de les obertures del període romànic. Al llarg de la façana meridional i de tramuntana hi trobem sengles contraforts a conseqüència de l’obertura, a l’interior, de dues capelles laterals, prop de l’arc triomfal del presbiteri, dedicades a santa Magdalena i sant Andreu, respectivament.

A l’interior s’hi veuen encara part de les pintures murals que decoren la conca absidal. Les restes visibles ens permeten identificar la Maiestas Domini inscrita en una màndorla apuntada acompanyada del Tetramorf. Al registre inferior hi trobem l’apostolat entre el quals en destacaríem sant Pere, que sosté una clau a les mans, i sant Vicenç, patró de l’església. Per les característiques estilístiques i pel tractament de les figures representades caldria relacionar-les amb el cercle del mestre de Pedret. Hem de fer esment, emperò, que les pintures originals, es conserven al Museu Diocesà de Solsona, essent les actuals reproduïdes pel senyor Ramon Millet.

Sant Vicenç del Rus. Pintures de l’absis i de capella lateral sud

(Foto: Joan Soler Gironès)

També son notables les escenografies conservades en una capella lateral situada a migjorn, realitzades en una època més tardana, vers el 1300, i que podríem considerar d’estil gòtic lineal.

Fins al segle XVII l’església de Sant Vicenç del Rus no patí modificacions importants. Fou llavors quan s’hi va afegir la casa rectoral, entre d’altres intervencions. No serà fins l’any 1983 quan el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona presenta un pla director, sota la direcció de l’arquitecte doctor Antoni González Moreno Navarro, amb l’esperit de reutilitzar l’església.

***

Per poder visitar l’altre conjunt romànic haguérem de traslladar-nos a la comarca del Ripollès pel coll de la Creueta i el pla d’Anyella. Abans, emperò, d’iniciar el camí que ens conduiria ala comarca ripollesa, vàrem tenir l’ocasió d’escoltar les interessant i documentades explicacions que ens oferí el geògraf Joan Soler Gironès de les principals característiques geogràfiques de l’Alt Berguedà.

Tot seguit vàrem dirigir-nos al poble de Fornells de la Muntanya (municipi de Toses, el Ripollès) en el qual ens esperava el doctor Miquel Sitjar i Serra, amb el qual vam compartir el dinar de germanor. A continuació, vam fer camí cap a Dòrria, també municipi de Toses, en el qual l’esmentat professor, ens introduí d’una manera plausible a la història i a la importància que tingué el petit poble en el decurs dels temps. Més tard visitarem l’església de Sant Víctor, la qual recordem que fou consagrada pel bisbe Nantigis el 7 de juliol del 903.

Sant Víctor de Dòrria. Vista exterior del l’església des de tramuntana

(Foto: M. Teresa Matas-Blanxart)

L’observació, in situ, de les pintures romàniques conservades de Sant Víctor de Dòrria pensem que fou interessant com a complement de la xerrada que OlesaAteneu va organitzar a la sala d’actes de la Comunitat Minera Olesana el dijous dia 31 i que em va encarregar.

Recordem que de l’estructura arquitectònica primigènia de l’església de Sant Víctor de Dòrria, degut a les transformacions dutes a terme en el decurs de la seva història (segles. XVII i XVIII), avui en dia només conserva un 20% del parament original. I que les pintures descobertes l’any 1997, foren recuperades i restaurades pel Servei de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (SBMGC), sota la direcció el senyor Pere Rovira Pons.

De l’interior de l’església hem de destacar l’escena que presideix la volta del presbiteri on trobem representada la Maiestas Domini envoltada pel Tetramorf i l’escenografia de sant Miquel i sant Gabriel presentant a la Divinitat uns Benaurats.

Sant Victor de Dòrria. Vista general de les pintures descobertes l’any 1997

(Foto: Joan Soler Gironès)

Del registre de l’apostolat cal remarcar la figura de sant Pere, el qual, per les seves característiques (ulls grossos, barba i orella), així com per l’anagrama de la clau que sosté amb la mà dreta, esdevé un exemple singular que podríem relacionar amb el corrent estilístic poiteví, la derivació del qual retrobem en el mestre de Sant Sadurní d’Osormort (Osona).

Sant Víctor de Dòrria: Detall dels apòstols Sant Pau i Sant Pere

(Foto: M. Teresa Matas-Blanxart)

I

Interessant és, també, el conjunt de figures que omplen el primer tram de la nau. Al centre i envoltada per una màndorla circular sostinguda per quatre àngels hi ha la figura de la Maiestas Mariae amb l’Infant acompanyada a banda i banda per les representacions del profetes David i Ezequiel.

A l’extradós de l’arc triomfal es conserven dos dels dotze signes zodiacals: Geminis i Sagitari. Aquest temari apareix semblant a l’església de Sant Pere de Sorpe (Pallars Sobirà).

Al mur sud de l’església de Dòrria ens espera una sorpresa: les restes d’una cara, molt arcaica i primitiva, que formava part de la decoració de l’església preromànica amb uns estilemes que ens condueixen a un record llunyà de la figura de l’Orant de Sant Quirze de Pedret del segle X.

Del seu estudi, també en podem concloure que en aquest conjunt pictòric hi intervingueren tres mestres pintors diferenciats, essent el més rellevant el que il·luminà les figures de Sant Pere, els àngels que acompanyen la Verge amb el Nen i el rei David.

Finalment hauríem de dir que el conjunt de les pintures mural de Sant Víctor de Dòrria es podríen incloure dins el marc cronològic de finals del segle XII.

***

L’anàlisi temàtica, estilística i iconogràfica de les pintures in situ resultaren d’interès pel fet que es va poder valorar tot allò que de forma teòrica s’havia presentat en el decurs de la conferència. La visita fou en tot moment molt participativa per part dels ateneistes assistents els quals s’apuntaren a descobrir, i alhora interpretar, un món tan interessant com són les pintures murals romàniques catalanes. A més a més, la tempesta que ens acompanyà durant tota la visita a l’interior del temple feu que el ressò dels trons convertissin les escenes pintades i tota la natura que envolta Dòrria, en un màgic record.

Ens congratulem de l’interès que suscità la sortida i encoratgem a tots aquells a qui el romànic enamora, a continuar descobrint la Catalunya alt medieval a través dels monuments artístics que han perdurat fins els nostres dies.

Així mateix felicito la Junta d’Olesa Ateneu per la tasca que duen a terme i l´impuls que saben donar, en tot moment, en pro del coneixement de la cultura des de totes les vessants.


Entrades recents
Arxiu

PR / T 123.456.7890 / F 123.456.7899 / info@mysite.com / © 2023 by PR.  Proudly created with Wix.com

 

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now