PRIMERA SORTIDA D’ART ROMÀNIC CATALÀ. SANT VICENÇ DEL RUS I SANT VÍCTOR DE DÒRRIA

El prop passat dissabte dia 2 de juny de 2018, OlesaAteneu va organitzar la visita a dues esglésies romàniques de gran interès de l’Alt Berguedà i el Ripollès amb l’assistència de 13 persones. La participació estava cenyida a la capacitat de les dues edificacions i també a la comoditat explicativa i comprensiva.

La primera visita, amb un guiatge ofert per Toni Puig de l’Associació Civitas Cultura (www.civitascultura.org), fou a Sant Vicenç del Rus, al municipi de Castellar de N’Hug (el Berguedà). Com la majoria d’aquestes esglésies rurals, degué ésser bastida en època preromànica coincidint amb el moment de la repoblació d’aquestes contrades. L’edifici actual fou consagrat l’any 1106 pel bisbe Ot (1065-1122), el qual era fill de Llúcia de la Marca (? - 1090) i del comte Artau I del Pallars Sobirà (1049?- 1081).

En la planimetria actual del temple encara hi perviu el record de la pretèrita planta.De la part exterior de l’edifici en destacaríem la porta oberta a migdia amb dovelles radials fins l’inici de l’arc i un campanar de cadireta, de dos ulls, que presideix el mur de ponent. En aquest pany de paret és interessant destacar-hi la finestra en forma de creu que s’obre a la perpendicular del cloquer.

Vista exterior de Sant Vicenç del Rus des de migdia

(Foto. Catalunya Romànica, el Berguedà)

On millor podem observar les característiques arquitectòniques llombardes de l’edificació és a l’exterior de l’absis. Hom hi pot contemplar, sota el ràfec de la cornisa, una successió d’arcuacions cegues sostingudes per mènsules sense decorar i una finestra al bell mig d’aquest espai, la qual no s’ajusta a la tipologia pròpia de les obertures del període romànic. Al llarg de la façana meridional i de tramuntana hi trobem sengles contraforts a conseqüència de l’obertura, a l’interior, de dues capelles laterals, prop de l’arc triomfal del presbiteri, dedicades a santa Magdalena i sant Andreu, respectivament.

A l’interior s’hi veuen encara part de les pintures murals que decoren la conca absidal. Les restes visibles ens permeten identificar la Maiestas Domini inscrita en una màndorla apuntada acompanyada del Tetramorf. Al registre inferior hi trobem l’apostolat entre el quals en destacaríem sant Pere, que sosté una clau a les mans, i sant Vicenç, patró de l’església. Per les característiques estilístiques i pel tractament de les figures representades caldria relacionar-les amb el cercle del mestre de Pedret. Hem de fer esment, emperò, que les pintures originals, es conserven al Museu Diocesà de Solsona, essent les actuals reproduïdes pel senyor Ramon Millet.

Sant Vicenç del Rus. Pintures de l’absis i de capella lateral sud

(Foto: Joan Soler Gironès)

També son notables les escenografies conservades en una capella lateral situada a migjorn, realitzades en una època més tardana, vers el 1300, i que podríem considerar d’estil gòtic lineal.

Fins al segle XVII l’església de Sant Vicenç del Rus no patí modificacions importants. Fou llavors quan s’hi va afegir la casa rectoral, entre d’altres intervencions. No serà fins l’any 1983 quan el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona presenta un pla director, sota la direcció de l’arquitecte doctor Antoni González Moreno Navarro, amb l’esperit de reutilitzar l’església.

***

Per poder visitar l’altre conjunt romànic haguérem de traslladar-nos a la comarca del Ripollès pel coll de la Creueta i el pla d’Anyella. Abans, emperò, d’iniciar el camí que ens conduiria ala comarca ripollesa, vàrem tenir l’ocasió d’escoltar les interessant i documentades explicacions que ens oferí el geògraf Joan Soler Gironès de les principals característiques geogràfiques de l’Alt Berguedà.

Tot seguit vàrem dirigir-nos al poble de Fornells de la Muntanya (municipi de Toses, el Ripollès) en el qual ens esperava el doctor Miquel Sitjar i Serra, amb el qual vam compartir el dinar de germanor. A continuació, vam fer camí cap a Dòrria, també municipi de Toses, en el qual l’esmentat professor, ens introduí d’una manera plausible a la història i a la importància que tingué el petit poble en el decurs dels temps. Més tard visitarem l’església de Sant Víctor, la qual recordem que fou consagrada pel bisbe Nantigis el 7 de juliol del 903.