Divendres 17, 22 h Dissabte 18, 22 h Diumenge 19, 18:30 h
SALA DE LA UEC. Carrer de la Vall d'Aran, 2. Olesa de M.
Per què aquesta nit tanquem?
És teatre
És de Pedrolo
Hem treballat molt i plegats
33 actors i actrius
+/- 30 col·laboradors
Equip de direcció de 7 persones
Fa pensar, és dur, és compromès.
És actual, molt actual.
És de Pedrolo
És teatre
AQUESTA NIT TANQUEM (1973) Escrita de l'11 al 17 de juny. de MANUEL DE PEDROLO
(Barcelona, Ed. 62, 1978. El galliner 46). Estrena: 1979, Grup Arrels.
Diuen que OlesaAteneu enredem, i tenen raó. Hem vingut per això i un dels objectius estratègics era enredar allà on Olesa de Montserrat excel·leix per damunt de tot: en el teatre. Dit i fet: “Què us semblaria posar en escena, de manera col·legiada entre totes les companyies estables i qui vulgui i pugui, una obra de teatre poc o gens vista, dura, compromesa, del gran Manuel de Pedrolo?”. La resposta i la seva conseqüència darrera és el muntatge teatral que veurem. Des de la pregunta fins a l’estrena han passat uns mesos d’intens treball conjunt de talents que, alguns, fins avui no havien coincidit en escena, i d’altres que fa anys que mengen en el mateix plat teatral. Tot un plaer que volem compartir.
OlesaAteneu
"La dictadura és un sistema de govern en el qual el que no està prohibit és obligatori".
Enrique Jardiel Poncela (1901 - 1952)
"Una dictadura és un règim en el qual la gent recita en lloc de pensar". Ignazio Silone (1900 - 1978)
Enrique Jardiel Poncela i Secondino Tranquilli (amb el pseudònim de Ignazio Silone),
Com tants d'altres, van patir les conseqüències d'una dictadura i per tant, es van veure sotmesos a procediments aberrants com, per exemple, la censura. Manuel de Pedrolo va escriure Aquesta nit tanquem l'any 1973, en un moment de la història del nostre país en el qual es lluitava per recuperar les llibertats perdudes. A partir d'una revolta imaginària sorgida en un teatre imaginari d'una ciutat imaginària en un país imaginari que està sota el jou d'un règim dictatorial, Aquesta nit tanquem constitueix un al·legat contra la repressió. S'ha de dir però que, malgrat la ficció, molts dels personatges són perfectament identificables i, dissortadament, moltes de les situacions plenament vigents. L'equip de direcció d'aquest projecte ha decidit posar els personatges damunt d'un espai escènic gens habitual, amb una escenografia minimalista que no destorbi l'acció i hem procurat recrear un ambient evocador d'èpoques passades que ben segur resultarà familiar, especialment a tothom que va viure aquells temps.
L'equip de direcció
-
"...Després no escriurà teatre fins al 1973: Aquesta nit tanquem, sobre l'ordre d’un ministre d’actuar contra uns intel.lectuals que han fet públic fora del país un manifest de denúncia contra la tortura" (Antoni Artigues)
-
"Els personatges de Manuel de Pedrolo habiten un món tancat que els separa de manera radical de l'espai exterior. Així, ens trobem amb uns personatges empresonats, els més decidits dels quals lluiten per enderrocar els murs de llur presó, si bé els altres acaben en bona mesura per admetre'ls i acostumar-s'hi a causa de la por que en ells desperta l'inconegut." (Xavier Fàbregas. Història del teatre català. Barcelona, Millà, 1978. )
-
"El teatre de Pedrolo, en suma, ens dóna una visió del franquisme, tot trascendint-lo i portant la repressió i la lluita dels qui s'hi oposen al clos de l'existencial." (Xavier Fàbregas)
-
"A les seves últimes obres, les referències a la realitat directa, immediata, es feren més explícites. Així, La sentència (1966), Aquesta nit tanquem (1973), que tracta de la tortura, i D'ara de demà (1977) sobre l'avortament." (Gallén, Enric. "Manuel de Pedrolo: un teatre de la llibertat". Riquer / Comas / Molas. Història de la literatura catalana 11. Barcelona, Ariel, 1988.
-
"Com d'habitud en Pedrolo, ni una concessió a la rialla: absolutament seriós." (Enric Guillén)